L’art gòtic a Catalunya. Pintura III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 2006.(Joan Sureda coordinador volumen y coautor), págs. 202-205.
El 1839 Pau Piferrer, en el volum dedicat a Catalunya, el primer de Recuerdos y bellezas de España, es refereix a "Bartolomé Bermeio o Bermeo, natural de Córdoba, de quien poseemos en Barcelona una obra arrinconada, desconocida de todos y que si no se procura poner en parage mas decoroso y conveniente tal vez seguira el destino miserable de tantas preciosidades de nuestra infeliz patria". Piferrer descriu la taula quan encara es trobava a l'antiga residència de l'ardiaca que la va encarregar segles abans, coberta del "polvo que los años y el descuido han amontonado sobre los colores [que] apenas dejan ver lo que acabamos de indicar, de modo que se requiere toda la paciencia de un aficionado o artista para limpiary encontrar entre aquella fea capa los trozos mas sobresalientes". Fou la primera descripció d'una de les taules culminants pintades a Catalunya a la fi del segle XV; a l'interès de la qual se li suma la inscripció del travesser inferior del seu marc, probablement no autògrafa però sí de la mateixa època que la pintura, que ofereix el nom del pintor, Bartolomé Bermejo, el del seu client, el canonge Desplà, i la datació de la peça, el 1490. Bartolomé de Càrdenas, el Bermejo, arribà a Barcelona uns quants anys abans d'aquesta data, ja que e17 d'octubre de 1486, reunit el consell particular dels cinc estaments de l'església de Santa Maria del Mar per tal d'encarregar la pintura de les portes del nou orgue, que s'havia acabat recentment, concorregueren per obtenir aquesta feina dos pintors, un ancià però encara molt prestigiós i honorat pintor de la ciutat, Jaume Huguet, i el forà, molt més jove i potser nascut a Còrdova, Bartolomé Bermejo. La tria no fou fàcil per la capacitat que els dos demostraren; finalment l'escollit fou Huguet, si bé després de la seva mort foren alguns pintors del seu taller els qui acabaren les portes. Un quart de segle abans que Bermejo arribés a Barcelona en busca de treball, el borgonyó Antoni de Llonye, un altre forà, el 13 de juny de 1460 s'obligà a "obrar i pintar" personalment la nova rosassa de Santa Maria del Mar, treball que havia d'emprendre l'any següent. Antoni de Llonye i Bartolomé Bermejo foren, sens dubte, els pintors forans, i també vitrallers, més notables que treballaren a Barcelona al llarg del segle XVI[…].( Joan Sureda, de «Abans i després de la Guerra civil»).