«La pintura, instrument i mirall de la història»

L’art gòtic a Catalunya. Pintura III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 2006.(Joan Sureda coordinador volumen y coautor).págs. 224-226.

La mort detestable que té el Magnànim, “entre dues taules lligat", és la mateixa que recorre els murs del gran hospital de Palerm que el propi rei manà habilitar al Palazzo clafani. La Mort, tot ossos, deixa enrere homes i dones, ancians, cecs, ermitans, tolits i pintors, i cavalca per intentar sorprendre, en la seva veritable existència, dames, cavallers, caçadors, falconers i músics, per fer emmudir el seu llaüt i la seva arpa, per detenir els seus passos de ball, per assecar la font de la joventut i de la vida. Entre els uns i els altres, entre el subsistir caduc i l'existir joiós, entre l'ancianitat aspectant del no-res i la joventut lliurada al plaer, la Mort, amb arcs i sagetes i una falç a la seva cintura en el seu triomf-estrany i paradoxal en un lloc en què s'intentava cuidar la vida i allunyar la definitiva partida-, munta el més bell i alhora aterridor cavall del quatrecents, cavall tallat i construït, més que pintat, en el buit de formes i matèria, que acull, calciga i humilia aquells que temps enrere van ser homes il-lustres de l'Església i el món: bisbes, frares mendicants, cardenals, papes, emperadors i, també, l'únic dels mortals arrabassats que galleja, en un llibre obert, la glòria del seu nom i la seva història[…] Aquest Bartolo da Sassoferrato fou un dels més insignes juristes medievals, un home culte i reverenciat que harmonitzà els textos romans i els estatuts feudals i municipals per crear el primer gran corpus de dret civil, però també va ser aquell que, a partir de raonaments filosòfics i teològics, en el Tractatus represaliarum pretengué fundar les bases jurídiques de la legitimació activa i passiva de la repressió civil[…]. (Joan Sureda, de «La pintura, instrument i mirall de la història»)