L´època dels genis. Renaixement-Barroc

Barcelona, Palau de la Virreina, 27 julio-17 septiembre de 1989. Cat.Barcelona: Ajuntament/MNAC.1989. Joan Sureda, dirección científica y técnica, junto con Pere Freixas

«L'època dels genis» es presenta a Barcelona tal com fa dos anys va fer-ho a Girona dins el cicle d'exposicions agrupades sota el títol de «Tresors del Museu d'Art de Catalunya». És una tria dels fons que aquest museu posseeix de l'art del Renaixement i del Barroc, una mostra reeixida però que per raons d'espai expositiu deixa encara a les reserves bona part d'aquest fons, part que sens dubte supera en nombre el de peces ara presentades. Entre les obres que no es mostren cal esmentar de manera especial el gruix d'importantíssimes pintures que constitueixen el llegat Cambó, llegat que ben aviat, però, serà motiu d'una exposició monogràfica després d'un intens i aprofundit treball de restauració així com d'una tasca de catalogació molt acurada. Amb aquesta mostra, el Museu d'Art de Catalunya pretén fer palès, tot i que cal reconèixer, com és notori, que les principals joies que atresora són les del món medieval, que les obres del Renaixement i del Barroc constitueixen també un important patrimoni artístic que cal posar a l'abast del ciutadà en un instant en què per raons de renovació museogràfica i arquitectònica algunes sales del museu resten tancades al públic. La mostra recull més de seixanta obres, entre pintura i escultura, i més de cent cinquanta, entre dibuix i gravat, d'un dels períodes que potser creiem més allunyats de la sensibilitat i del gust artístics catalans: el que abraça des de principis del segle XVI fins a mitjans del XVIII. Certament, l'esclat del món romànic i del món gòtic que constitueix la memòria més antiga del nostre poble ja havia exhaurit la seva esplendor quan els primers aires renaixentistes van entrar a Catalunya; això no vol dir que l'esperit humanista i l'ànsia de classicitat fossin aliens als catalans d'aquella època; noms com els del bisbe de Girona, Joan Margarit, de l'arxiver de Ferran el Catòlic, Pere Miquel Carbonell, de l'ardiaca Lluís Desplà, del vice-canceller de Carles V, Miquel Mai, i de molts altres ens farien veure que la puixança de la cultura mediterrània de les nostres terres és un fet que ultrapassa els començaments del segle XVI. És en aquests principis on s'enceta la mostra i ho fa acollint obres de pintors com Aine Bru, Pedro Fernandez, Joan de Borgunya i Pere Nunyes, que palesen d'una manera molt clara els lligams de l'art català del moment amb la cultura italiana de l'època. Però la complexitat d'aquesta època no es recull només en aquestes obres; l'art de l'humanisme, on l'home, sigui l'heroi de la història o el ciutadà que vol beure de la copa dels herois , s'entén gairebé com a imatge dels déus, queda reflectit en unes plaques i uns medallons […] “Joan Sureda, de «L’ època dels genis»).