Girona, Museu d’Història de la Ciutat, 10 de mayo de 1987-otoño 1987. Cat. Girona : Ajuntament de Girona, 1987.Joan Sureda, dirección científica y técnica, junto con Pere Freixas
No cal dir també que el gust flamenc per la pintura que cuida amorosament al detall, el goticisme, més aparent que veritable, que s'infiltra en la pintura d'en Berruguete i l'art de l'alt renaixement d'en Macip, obren sens dubte els nostres ulls a la diversitat de formes que anidaven en els corrents artístics de l'humanisme. L'afirmació humanista que palesen aquestes obres i més esplendorosament altres com el Retrat de cavaller de Tintoretto comença a minvar ja abans que el segle XVI tombi la seva primera meitat. L'esperit inconformista del manierisme que descobreix la davallada de valors que el quattrocento havia exaltat, i àdhuc el seu alè contrareformista es fa palès en l'exposició en pintures tan sensibles i expressives com l'Ecce Homo de Luís Morales i en les obres d'aquell pintor capdavanter de tots els que treballaven aleshores a la Península, el grec Domenico Theotocopuli. És ben cert que, a les terres catalanes, el barroc va arribar més com una cosa a imitar que no pas com una revifalla creativa, si fem excepció d'artistes excepcionals com Francesc Ribalta. Tot i això el Museu d'Art de Catalunya atresora significatives obres d'aquest període que permeten copsar amb plenitud els diferents camins que l'art va emprendre al segle XVII i fins i tot a principis del XVIII. ( Joan Sureda, de «Tresors del Museu d' Art de Catalunya. Museu d' Història de la Ciutat. L`época dels genis. Renaixement-Barroc»).