Fons del Museu Frederic Marès-I. Catàleg d’escultura i pintura medievals

Cat. Yarza, J. dir. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991.

«Jaume Huguet, Compartiment de bancal del retaule de Sant Agustí», , págs. 446-447. Jesús camí del Calvari, Compartiment de bancal del retaule de Sant Agustí Cap a 1465-1470 Pintura sobre taula 164 x 159cm Procedencia: Església de Sant Agustí (Barcelona) MFMB 970 La taula amb Jesús camí del Calvari pertany al retaule de Sant Agustí de I'antiga confraria deIs blanquers de l'església del convent agustini á de Barcelona, també conegut com a «retaule dels pellaires», que fou desmantellat a conseq üencia del bombardeig que Barcelona sofrí el 1714 per les tropes de Felip v, bombardeig que va causar desperfectes moIt importants a I'esmentada església. Els compartiments van ser repartits entre diferents corporacions: sis van ana l' a parar a la seu del gremi de pellaires, d'on li ve un deI s noms amb que es coneix el retaule, i un aItre al convent de monges agustines. compartiments que en d iferents moments van passar al Museu d'Art de Catalunya. La taula amb Jesús camí del Calvari va passar en una epoca indeterminada a formar part de la col-lecció de Baudili Carreras i Auriach , i, després d' haver estat al cornerc de l'art , va ingressar al Museu Mares. El retaule deIs blanquers o deis pellaires assolí un cert renom cap al final del segle xv i és citat com a model a imitar en les capitulacions que signaren els pintors Miquel Ximénez i Martín Bernat en fer-se cárrec del retaule major de l'església deIs agustins de Saragossa. Al final del segle XVII, l'obra fou descrita per un monjo agustinià , el qual al mateix temps va afirmar que les taules de la predel- Ia van ser pintades per les filies del pintor, que hi van executar les histories de sant Agustí. Fou S. Sanpere i Miquel qui , en Los cuatrocentistas catalanes, va atribuir les taules de la historia de sant Agustí i la taula del camí del Calvari al pintor Pau Vergós, tot fent sobresortir la seva relació amb la taula de la mateixa temática del retaule de l'església de Sant Esteve de Granollers i assenyalant la forta relació de la pintura amb l'estil de Bartolomé Bermejo. Pocs anys després, el pare S. López Zamora, en una comunicació tramesa al I Congrés d'Art Cristià celebrat a Barcelona el 1913 , va donar a coneixer els documents que atribuien el retaule a Jaume Huguet i no a Pau Vergós, com havia cregut Sanpere i Miquel. Tot i aix í, la taula de Jesús camí del Calvari va continuar sent atribuida a Pau Vergós, fins al descobriment de la del Sant Sopar. Agermanant les dues peces va ser com Gudiol i Ainaud van associar el Jesús camí del Calvari a Jaume Huguet. La primera font documental conservada és la que fa referencia a Macia Bonafé, «imaginaire i fuster» , que el 20 de juliol de 1452 va capitular amb els calvaris i prohoms de l'ofici de blanquer per tal de fer la fusta d'un retaule dedicat a sant Agust í, que Bonafé ja havia dibuixat en un pergamí. Les capitulacions, encara que no fan esment de les escenes a representar, sí que en fan de la pintura i ens aproximen al que podria ser l'obra . Sent de fusta d' álber els compartiments així com les barres i de corentens de Tortosa la talla , sabem que l'amplada tota era de seixanta pams, i de nou cada una de les zones pintades, amb una altura proporcionada. El peu havia de ser de pedra picada amb un tabernacle al mig del bancal i dos compartiments a cada costal. Al carrer central del cos del retaule, les imatges, a la part baixa, de sant Agust í, i a l'altra , de la Verge Maria. El segon document és el signat al mateix dia i davant de l mateix notari , Antoni Vilanova, pels blanquers i el pintor Lluís Dalrnau, que es compromet a dur a terme la pintura de l retaule de sant Agustí pel preu de 200 flori ns d'or. Tot i que, pels requeriments fets per Macia Bonafe, es pot deduir que la fusta del retaule no estigu enllestida fins a 1456, i que sabem que Lluís Dalmau resta a Barcelona almenys fins a 1460, el que és cert és que el valencia no va dur a terme la feina contractada, ja que el 4 de desembre de 1463 els blanquers pacten de nou, en aquest cas amb Jaume Huguet, la pintura del retaule. En aquest cas, el contracte és més explícit i a través d'ell podem saber que, en el bancal, Jaume Huguet hi havia de representar imatges de la Passió del Crist i, en el cos , histories a decidir pel mestre Mateu Rella i els prohoms del gremi. El pintor hi havia d'emprar «bon ofici i colors fins i surnptuosos» i es comprometia afer amb les seves própies mans les testes, les cares i les mans de is diferents personatges. El retaule de sant Agustí, pel preu contractat (1.110 lliures), s'ha de considerar com un dels més importants pintats per Jaume Huguet, important tant des de punt de vista artístic com ádhuc per les seves dimensions, ja que devia tenir , segons els cálculs fets per Duran i Sanpere, poc més de dotze me tres d'amplada per una a ltura de gairebé catorze metres ( 13,72). La taula de Jesús camí del Calvari , encara que aixó documentalment no es pot constatar, devia pert ányer al bancal, situada possiblement al costat del tabernacle. Jaume Huguet en aquesta taula no segueix pas els evangelis sinóptics sinó el de sant Joan (29: 16) segons el qual fou el mateix Crist el que va portar la creu camí del Calvari. Iconográficarnent, a més, el tema és enriquit per la presencia de la Verge, de sant Joan i de les santes dones, grup que té les seves fonts literáries als Evangelis apócrifs, pero també a les representacions teatrals deIs misteris. Amb tot , cal dir que la figura de Cirineu explicitada pels sinóptics (Mateu 27:31 ; Marc 15:21 ; Lluc 23:26) tampoc no hi és absent, ja que és el que ajuda a portar la creu. Es pot dir que la composició és dominada per la imatge del Crist, que gira compassivament el rostre cap a la Verge, la qual, més que arribar a l'espasme, deixa sentir contingudament el seu dolor, com també ho fan una de les santes dones i sant Joan que encreua les mans. La forca de les mirades q ue es fan la Mare i el Fill no és enterbolida per la presencia deIs botxins que formen la comitiva i tan sols la figura del soldat que estira amb forca la corda que lliga la figura de l Crist atreu la mirada de l'espectador a l'espai que s'oposa al de la Verge. Aquest botxí, amb el seu ric vestuari , dominat per l'or i els brocats, i pels seus detalls naturalistes, com ara el sarró en que du les tenalles i els tres claus de la crucifixió, mentre que el martell s'agafa al seu cinturó, és una bona mostra de la magnificencia plástica que arriba a assolir I'a rt de la plena maduresa de Jaume Huguet, art que també es fa pal és a la taula de la coronació de sant Agustí. Aquestes dues peces, més la del Sant Sopar, es pot dir q ue són, del retaule de sant Agustí , les úniques degudes a la má del propi Huguet i són datables d'un període que va de 1465 a 1470, mentre que els altres compartiments del retaule deixen veure clararnent la intervenció d'altres mans que alguns autors (Ainaud, Gudiol) han separat almenys en tres grups diferents. JSP Bibliografia: BOFARULL 1 DESANS 1902 , pp . !O i 11, núm. 43 SANPERE I MIQUEL 1906, vol. 11 , pp. 157- 160 FOLCH 1 TORRES 1925a. pp. 1-3 FOLCH 1 TORRES 1925b, pp. 1 i 2 FOLCH I TORRES 1926, pp. 1-6 DURAN1 SANPERE 1929a, pp. 193-212 DURAN1 SANPERE 1929b El arte en España 1929 , p. 279 (núm. 2.724). lam.22b ROWLAND 1932. pp. 96- 115, lamo 27 POST 1938, pp. 84-96,448-457,459-461, lamo 158 GUDIOL R ICART 1944, p. 60 AINAUD-GUDlOL-VERRIÉ 1947. vol. 1, pp. 17 1 i 172 GUDIOL-A INAUD 1948 , pp. 88-91 i 113-1 16, lamo 155- 157 AINAUD DE LASARTE 1955b, pp. 36-38 , lamo 40 G UDIOL RICART 1955 , pp. 278-280 MONREAL AGUSTÍ 1969 DURAN i SANPERE 1975. pp. 166- 175 MARÉS DEULOVOL 1977 , lam p. 564 RODRÍGUEZ CULEBRAS 1978. pp . i lamo 84 i 85 Gazette des Beaux-Arts 1982 . p. 35 , lam 18 1 Archivo Español de Arte 1982 , p. 223 DALMASES-PITARCH 1984, pp. 258-260 GUDIOL-ALCOLEA 1986. pp . 173 i 174, núm. 488 Catálegs: Mares 1970 , p . 18 (núm. 57) Mares 1979, p . 44 (núm . 1.5 10, lam 73 i 74)